Passejada pel roquer

Fa uns dies que vaig per les tardes a matar el cuquet de la fotografia i aprofito per buscar noves localitzacions mentre passejo pel roquer, disfrutan de tots els sentits. La rumor dels tràngols al trencar al roquer, els crits de les gavines rialleres. L’olor típic del roquer, de les algues al passar per les platges, del romer, dels pins i de les plantes típiques de la nostra garriga. De les llums daurades al pondre’s el sol.

Fen la passejada vaig passar per una platja on mai havia fet cap fotografia i això que passo casi sempre pel  costat, com era molt tard i la tarda no prometia res de res, un cel tapat del tot, gris i amb ganes de ploure, però al passar-hi vaig sentir el soroll de la mar picar al roquer  i vaig pensar que almenys podria fer alguna seda al roquer i que per provar-ho no es perdria res.

Mira perhom que els deus de la fotografia me van deixar un regalet al mitg la platja, jejeje. Ni els mosquits me van fer marxar d’alli buscant composicions i fen una foto detras de l’altra.

El regalet era un “gall” perdut (boia) d’algun sarsiero, un magnífic element per col·locar dins de la composició.

Per art de màgia la boia va canviar de lloc i va anar a para al roquer, jejejejeje

                                                                                         

RETORN

Ara farà dos anys vaig adquirir la meva primera rèflex , una D200 de segona ma, així que estic en aquest mon de fa poc temps i miro d’aprendre tot el que puc, escoltant als que en saben més que jo i preguntant-los-hi el que no se, eh que si Xavi?? També em faig un fart de mirar fotos d’altres fotògrafs , tan amateurs  com professionals, però com que detràs de cada foto hi ha una historia, que és el que m’agrada a mi de la fotografia, dons  segueixo algun que altre Blog.

Aquest es el motiu d’aquesta entrada, un dels fotògraf que segueixo comentava en el seu blog que ell s’autovalora anant al primer lloc que va fotografiar en àmbit de marines, així veu la seva evolució com a fotògraf amateur.

Dons a la feina, càmera i tots els trastes al coll i cap a Port Olivet, val a dir que la tarde era bastant soseta i calma blanca a la mar, sense cap collet de mar per poder fer alguna cosa, el lloc és molt bonic però fotogràficament  no hi ha grans coses per poder composar i treure alguna cosa de profit, aquest era el repte.

Allí va ser el primer lloc on vaig anar, pues ara hi torno. De la primera vegada que vaig anar no guardo cap fotografia, fent neteja les vaig llençar totes, imagineu-se si n’eren de dolentes.

 

A última hora el cel es va tapar i alguna cosa vam treure.