D5000

A vegades quan surto alguna tarde a fer fotos a la posta de sol m’acompanya la Susana, la meva dona, ja que també li agrada la fotografia, per reis, com es va portar be, li van portar una D5000. Sabia que era una bona càmera, però mai trobava el moment de posar-me a mirar-me-la i toquinyar-la.

Preparant la motxilla per sortir per la tarda, mentre netejava els filtres i les òptiques, vaig decidir endur-me-la, li col·loco el 10-20mm, la zapata del trípode i a la fenya. Com la tarde prometia prou i tenia un raconet mirat des de feia dies, dons cap allà.

Em vaig quedar parat al veure les primeres fotos. El rang dinàmic de la camereta es brutal comparat amb la D200 i acompanyat del D-Lighting (es l’hòstia!!), té els mateixos megapixels que la D200 i un sensor més modern: el CMOS.

Una pega que li trobo,  és que el WB no el té en manual i no puc calentar les fotografies per treure els rosadets i rojos del cel a les llargues exposicions, a més de moment no tinc el disparador, si tiro amb bulb surten mogudes... jejeje. Però a pesar dels contres estic contentíssim dels resultats obtinguts.

Avui es mostro les fotos del primer dia que va sortir amb mi i una altra amb la meva estimada D200 que si no es posa gelosa.

D5000  10 mm,  f 18,   4 seg,   iso 100   nd64    dgn  0,3 inv

D500,  12 mm  f 18,   5 seg.   iso 100   nd64  dgn 0,3  inv

D5000,  iso 160  11mm,   f 13     30 seg    nd64     dgn 0,3  inv

D200,   iso  100,   f 10,    10 mm,   60 seg    ND 64, dgn 0,9 invers

AL MAIG CADA DIA UN RAIG

Els últims dies de maig ens han portat moltes nuvolades i algun que altre aiguat, havíem  d’aprofitar-los com fos, últimament són els dies que més m’agrada fotografiar, ja que així puc jugar amb el degradat invers i fer-li sortir aquests tons rosats al cel i als núvols fent llargues exposicions jugant amb el WB.

Són fotografies que acostumo fer quan el sol s’ha  amagat i només il·lumina el núvols i el cel. És quan el roquer es queda tranquil, una hora màgica que t’envolta amb el seu ambient seré. Quan el cel s’engalana amb els seus millors colors.

Aquest maig hem estat de sort i la majoria de les postes de sol han estat ideals per sortir amb la càmera al coll.

Avui us porto unes fotos del 30 de maig, d’un raconet al que havia anat unes quantes vegades però sense sort pel que fa al núvols.

Records d’infantesa

L’altra tarda al mirar per la finestra vaig veure que el cel s’estava posant força be per una bona sessió  de fotografia, com tinc sempre la motxilla amanida, les bateries de la càmera carregades , vaig sortir escopetejat en busca del roquer.

On anar?? Miro els núvols  a la banda de llevant, miro a la banda de garbí i surto disparat on crec que serà mes bonica la posta de sol. Mentre vaig amb el cotxe sempre em dic el mateix, tant difícil es sortir amb temps i no com faig últimament,  arribant amb la llengua fora?, sort que sempre vaig  propet de casa, com a molt a 10 minuts de cotxe.

La brigada de neteja de les platges encara no havia començat a llimpiar-les, la platja estava plena d’ alga que havia portat l’últim temporalillo

.

Xafant-la em van vindre records de quan era un xiquet, de quan els demés xiquets anaven a jugar a futbol a la plaça, al barranc o a  l’avecrem i volien  ser com els futbolistes del barça. Uns altres com  jo,  voltàvem per les platges fent el “cremavores” ...que si aquí un polp, que si allí un sarg..., quan estàvem cansats de saltar de roca en roca ens estiràvem damunt de l’alga d’alguna platja i veiem  passar els núvols que corrien per la força del mestral, fins que algú de naltros començava una guerra de gallots i boles d’alga (les soques de la posidònia,que no es un alga sinó una planta aquàtica).

Vaig fer el mateix, estirar-me allí damunt un bon ratet recuperant l’alè d’arribar tot corrents a la platja. Va ser com si hagués tornat a aquells anys, quina teràpia més guai per carregar les piles: una platja, l’alga i uns bons records!

D200, iso 100, f 10, 10 mm., nd 64, dgn invers 0'9

Aquestes coses són les que fan que m’agradi aquest món de la fotografia, que  em fa veure amb diferents ulls les coses quotidianes i em permet poder disfrutar de la natura com feia molts  anys no havia fet,de les sortides i postes de sol, dels paisatges, de la natura en general.

Un altre raconet del meu poble, no serà el més bonic del món,  però jo l’estimo.

D200, iso 100,  f  9,  10 mm, nd 64, dgn invers 0,8

D200, iso 200, 13 mm.  f 10.,  137 seg.  nd 64, dgn 0,3 invers a ma