miércoles, 21 de diciembre de 2011

AQUESTS NADALS...

Encara no havia decidit quina foto triar per felicitar els nadals  i l’Ajuntament i el Patronat de Turisme del meu poble tria la meva foto (que va quedar en 2º lloc al concurs de les Terres de l’Ebre i que és la capçalera del meu Blog) per fer la seva felicitació de Nadal.

 Jo “mes content que un all”, no cal dir que em fa molta il·lusió veure reconegut el meu treball i la difusió que se li dona.

Així doncs aprofito per desitjar-vos a tots que passeu Bon Nadal i Felicitat per l’any vinent.




jueves, 15 de diciembre de 2011

LO COSIDOR

Un dels motius pels què no he sortit a fotografiar aquesta tardor ha sigut l'arranjament i equipació d'una acadèmia de costura i brodats per la Susana, la meva dona. Ho hem anat fent després de sortir de les nostres feines, tarde-nit i caps de setmana

Hem fet de tot, llimpiar, pintar, d’electricista, de paleta, fins i tot he posat tarima flotant, Pepe Gotera i Otilio no son ningú al costat del meu sogre, el meu cunyat i jo. Així doncs poc temps he tingut per sortir amb la càmera.
L'únic, alguna sortideta llampec de matinada fins l'hora que ens posavem a treballar al cosidor i alguna que altra foto pel cartell i per decorar l’acadèmia.

Per mi ha sigut una presa de contacte amb la fotografia d'estudi, amb els flashos, finestres, difusors i tota mena de trastes per fer una foto mitg decent.

Aquí teniu la foto del cartell que anirà a la façana .

Ah!!!!!
Qui vulgui aprendre a cosir, fer patrons, arreglos, brodats, bolillo, desfilats, lagartera o qualsevol cosa d'aquestes ja sap on anar per aprendre, tan persones adultes com xiquets menuts.

Per contactar telf. 653 976 083
                        locosidor@gmail.com



sábado, 3 de diciembre de 2011

SORTIDA LLAMPEC

Aquesta tardor tenia tot el calendari planificat: sortides, objectius marcats i fins i tot un viatget pendent a les fagedes de Navarra i a la dels Ports, però sempre com més planifiquem les coses més es trastoquen els plans. Gràcies si he pogut fer alguna que altra sortideta llampec.
En una nova entrada del blog ja us explicaré el perquè de tot plegat.

Aquesta sortida va ser fa cosa d'un mes, una escapada de matinada a un dels pocs llocs verges que queden a les nostres costes.

Un lloc que tenia pendent de feia temps, al que he anat algunes vegades però no hi ha hagut sort.
La primera vegada que vaig anar-hi amb el meu amic Xavi teníem tot al nostre favor, la lluna ponent-se, la mar de fons batent la platja i una sortida de sol amb unes llums daurades... Vaig disfrutar com un crio, dels dies que arribes a casa satisfet.

El problema va ser al descarregar-les, totes les fotos estaven mogudes degut als cops de mar a les potes del trípode (es el que passa per tenir un trípode del xinos).

Un altre dia per massa gent. Tampoc em fa massa gracia anar-hi sol, tens que travessar un pinar d'aquests que fan "cruising" i l'ultima vegada em va sortir un tot nu amb cara picardiosa mentre jo feia la foto. Al veure'm la cara que feia jo va marxar corrents.

El dia en qüestió era el dia ideal: canvi d'hora, sortia el sol molt aviat, mal temps, aigüerol i fred. El dia perfecte per no trobar-hi ningú.

Una imatge del poc que es va salvar de la primera vegada que hi vaig anar, aixÍ es feu una idea de les llums que vam tenir





Aquí teniu el resultat d'aquesta ultima sortida llampec











miércoles, 26 de octubre de 2011

EL MACÍS DELS PORTS

Últimament en el tema de la fotografia tinc  boira mental, veig les meves fotos i totes me semblen iguals, com si m’hagués estancat. Així que a grans mals, grans remeis. Un bon cop de timó i començar una nova singladura terra endins e intentar treure tot el suc que puguem als Ports de Tortosa-Beseit .

De moment ja porto tres sortidetes, a la primera vaig pagar la quintada, vaig carregar tot l’equip ja que no sabia que em trobaria i el meu amic, que és el que fa muntanya, em va dir que era una passejadeta, només varen ser 18 km, arggg i jo amb 20 kg a l’esquena. Vam fer la ruta del “carrer ample” a la zona d’Horta de Sant Joan. Imagineu-se com anava d’ofegat que ni vaig gosar a treure la càmera de la motxilla.

Detall d'una alsina del "Carrer Ample"


La segona, ja ben planificada, va ser al barranc de “La Caramella” i “el racó de la Gralla”, llàstima que fa molt de temps que no plou per aquestes contrades, la sequera es fa notar i no vaig poder treure suc dels salts d’aigua de La Caramella, però alguna coseta vaig poder fer.





Buscant  rutes i itineraris que poder fer pels Ports, vaig trobar que Rosa Isabel Vázquez  feia un curs de composició per la zona de Beseit organitzat per Vicent Pellicer  i m’hi vaig apuntar. Cap de setmana intens fotogràficament, tant pel ajustat del horari com per les xerrades de fotografia entre els companys. Una molt bona experiència  i unes boníssimes localitzacions per ara la tardor quan vulgui ploure.
Aquí teniu un tastet d’aquesta nova singladura, però al roquer a mullar-me i quedar tot salabrós també hi penso anar ;-)


Pantà de la Pena (Beseit)


Riu Ulldemo ( afluent del Matarranya)

martes, 13 de septiembre de 2011

DELTA I MOSQUITS

El Delta de l’Ebre  i els mosquits sempre van agafadets de la mà ja que al delta es donen tots els condicionants per la proliferació d’aquests insectes del dimoni, es una cosa que s’ha d’assumir quan un hi va, normalment amb els repel·lents que venen a les botigues en tens prou per no preocupar-te de sortir  inflat.

L’altre dia la cosa va ser diferent, vam arribar de nit fosc, ens vam omplir de repel·lent, fora roba i a l’aigua a fotografiar uns ventrols, uns arts de pesca tradicionals de parany, tal com s’anava fent de dia l’activitat dels mosquits anava a més, entraven per tots els forats, nas, boca orelles. Es posaven davant del objectiu, donaven la tabarra tot el que volien i més, em picava tot. Tenia una forta picor a la cama just detràs del genoll, mare meua el que tenia allí, estaven tots els mosquits del delta xuclant-me la sang, tenia la cama negra de tants que n’havia. Pel que es veu al posar-me a l’aigua, em va marxar el  repel·lent de la cama quedant desprotegida. Es va començar a inflar, la tenia com un bota de vi, d’inflada i roja de la sang dels que vaig matar.

Les llums eren molt bones, intentava fer alguna foto però res de res, estava més pels mosquits que per la càmera, vols una i bona surt corrents  cap al cotxe a per més repel·lent i a amagar-nos fins que passes l’hora de més activitat d’aquests petits coleòpters.

Això de fer fotos es un deport de risc!!!!

Aquí us deixo un tastet del que bonament vaig poder fer, més ben dit el que em van deixar fer els mosquits.












martes, 30 de agosto de 2011

MESTRAL


Aquest divendres va passar un front atlàntic i per tant a “ La Cala” això vol dir mestral, per la tarde veia passar el núvols a tota velocitat, el cel prometia moltíssim, però la frau s’espitllava i podria ser que quedés, a l’hora de la posta del sol, el cel tot net, estava nerviós, no parava de mirar el cel, fins i tot a la barca un dels mariners em va preguntar que me passava que no parava quiet. Que m’havia de passar, que tenia ganes de fer anar el trípode i la ròtula noves que m’havia comprat feia uns dies i encara no havia pogut disfrutar-los (055 XPROB i la ròtula la 410 )a més el cel prometia ser dels que m’agraden a mi.

Acabada la feina vaig sortir pitant cap la platja, un petit raconet que es resistia a què el tingués fotografiat, una vegada perquè el sol sortia molt fort, l’altra perquè el cel era molt pla o fins i tot perquè havia massa tràngols i no podia posar-me al lloc que volia.

Només arribar-hi va començar la transformació del núvols, es van anar posant de color ataronjat i poc a poc van tombar al roig, tot un espectacle de posta de sol, de les que fan afició.

Parlant d’afició, miro el rellotge  i havia començat el futbol, jejejeje, corrents cap a casa tot satisfet amb algunes bones fotos al sarró, només vaig perdrem els primers deu minuts, és el que té fotografiar a la voreta de casa ;-)


D5000, sigma 10-20 a 10 mm, iso 100, f 11, 20 seg. nd 64, 0,9 dgn invers Hitech WB en manual






D5000, sigma 10-20 a 10 mm, f 11, iso 100, 25 seg. nd 64 dgn 0,9 wb manual

miércoles, 20 de julio de 2011

PANTÀ DE VALDECAÑAS (Extremadura)

Tercera i última entrada de la trilogia que he fet del viatge a Extremadura a la comarca de Jara e Ibores  y a la de Campo Arañuelo, ja que el poble de Bohonal de Ibor, està al límit de les dos comarques.

El Pantà de Valdecañas és un dels més grans que hi ha a la península, s’abasteix del aigua del Tajo i es on desemboca l’Ibor

És un lloc on acostumo anar a fotografiar els fils ferros que hi posen per què no passi el bestiar, aquestes tanques em donen uns bons primers plans i una bona profunditat a les fotografies. Un lloc que em fa trencar el cap buscant composicions.

Aquest any vaig tenir la sort d’una posta de sol espectacular pels colors rogencs que hi havia, us deixo una petita mostra, ja que de temps en vaig tenir ben poc.





domingo, 17 de julio de 2011

MONFRAGÜE (Extremadura)


Monfragüe es un dels Parcs naturals  d’Espanya, amb una extensió de 18.118 ha. Es la zona més extensa i més ben conservada de bosc i matoll mediterrani a nivell mundial amb una gran riquesa de fauna i flora. Declarat zona ZEPA al 1994 i Reserva de la Biosfera al 2003.

Tenint –lo a prop del poble d’on son els meus sogres és un pecat no anar-hi cada vegada que vaig a Extremadura. Als que ens agrada la natura es un goig anar-hi i disfrutar del que allí es respira. També és un lloc de peregrinatge dels “pajareros”. Un lloc on observar voltors, milans, cigonyes negres, àligues i tota mena d’aus. Un dels llocs on es poden veure i que visito sempre es “el salto del gitano” i el castell de Monfragüe on nidifiquen la majoria d’ells.

Instal·lar-se a dalt del castell per disfrutar de les seves vistes no te preu, sentir les olors de la jara, de les alzines, el vol majestuós dels voltors, les maniobres en el vol dels milans negres intentant agafar rodadits (espiadimonis), del cant de la merla blava...

Després, quan has impregnat casi tots els sentits de la màgia del parc, ens fa falta un, el del gust! Dons cap a Vilarreal de San Carlos a per un bon ranxet i a degustar ibèrics, formatges i tot regadet amb vinet de pitarra.

Que us vagi de gust!

Vista de la "junta" del Tietar amb el Tajo, desde dalt del castell de Monfragüe



Mila negre (milvus migrans)



Voltor  comú (Gyps fulvus)




Els més comuns també tenen dret  Pardal de passa (Passer hispaniolensis)

lunes, 11 de julio de 2011

RECOMPENSA

La il·lusió, esforç i les ganes de millorar dia a dia en el mon de la fotografia  han tingut una recompensa, vaig decidir enviar unes fotografies al 15º Concurso Fotográfico 'La naturaleza en Extremadura. Sus pueblos, sus gentes, sus paisajes' Organitzat per la Central Nuclear d’Almaraz, i he obtingut un Accèssit amb la fotografia Reflejos en Rosa una fotografia molt relaxant d’uns reflexes d’un arbre enfonsat al pantà de Valdecañas a ultima hora d’un dia de situació anticiclònica amb una calma total de vent



sábado, 2 de julio de 2011

IBOR (Extremadura)

L’Ibor es un afluent del Tajo, un riuet que neix a la serra de Guadalupe,  va paral·lel a la serra de las Villuercas, tot recorren la comarca de villuercas, ibores i jara, acaba el seu recorregut de 60 km al riu Tajo a la localitat de Bohonal de Ibor  al pantà de Valdecañas.

Un riuet de visita obligada anualment, ja que la meva dona pervé d’allí i sempre que podem fem l’escapada, enguany el viatge a sigut molt curt, un cap de setmana llarg, però no he deixat d’anar a visitar-lo.

Les hores no van ser les millor per anar a fotografiar-lo, però quan es va en tan poc temps es fa el que  es pot i més en aquestes dates que el sol surt tan aviat i “qui vella no matina “

Aquesta es la primera entrada d’una petita trilogia d’aquest viatge, espero que s’agradia











miércoles, 29 de junio de 2011

D5000

A vegades quan surto alguna tarde a fer fotos a la posta de sol m’acompanya la Susana, la meva dona, ja que també li agrada la fotografia, per reis, com es va portar be, li van portar una D5000. Sabia que era una bona càmera, però mai trobava el moment de posar-me a mirar-me-la i toquinyar-la.

Preparant la motxilla per sortir per la tarda, mentre netejava els filtres i les òptiques, vaig decidir endur-me-la, li col·loco el 10-20mm, la zapata del trípode i a la fenya. Com la tarde prometia prou i tenia un raconet mirat des de feia dies, dons cap allà.

Em vaig quedar parat al veure les primeres fotos. El rang dinàmic de la camereta es brutal comparat amb la D200 i acompanyat del D-Lighting (es l’hòstia!!), té els mateixos megapixels que la D200 i un sensor més modern: el CMOS.

Una pega que li trobo,  és que el WB no el té en manual i no puc calentar les fotografies per treure els rosadets i rojos del cel a les llargues exposicions, a més de moment no tinc el disparador, si tiro amb bulb surten mogudes... jejeje. Però a pesar dels contres estic contentíssim dels resultats obtinguts.

Avui es mostro les fotos del primer dia que va sortir amb mi i una altra amb la meva estimada D200 que si no es posa gelosa.


D5000  10 mm,  f 18,   4 seg,   iso 100   nd64    dgn  0,3 inv



D500,  12 mm  f 18,   5 seg.   iso 100   nd64  dgn 0,3  inv



D5000,  iso 160  11mm,   f 13     30 seg    nd64     dgn 0,3  inv



D200,   iso  100,   f 10,    10 mm,   60 seg    ND 64, dgn 0,9 invers

jueves, 16 de junio de 2011

AL MAIG CADA DIA UN RAIG

Els últims dies de maig ens han portat moltes nuvolades i algun que altre aiguat, havíem  d’aprofitar-los com fos, últimament són els dies que més m’agrada fotografiar, ja que així puc jugar amb el degradat invers i fer-li sortir aquests tons rosats al cel i als núvols fent llargues exposicions jugant amb el WB.

Són fotografies que acostumo fer quan el sol s’ha  amagat i només il·lumina el núvols i el cel. És quan el roquer es queda tranquil, una hora màgica que t’envolta amb el seu ambient seré. Quan el cel s’engalana amb els seus millors colors.

Aquest maig hem estat de sort i la majoria de les postes de sol han estat ideals per sortir amb la càmera al coll.
Avui us porto unes fotos del 30 de maig, d’un raconet al que havia anat unes quantes vegades però sense sort pel que fa al núvols.













jueves, 9 de junio de 2011

Records d’infantesa


L’altra tarda al mirar per la finestra vaig veure que el cel s’estava posant força be per una bona sessió  de fotografia, com tinc sempre la motxilla amanida, les bateries de la càmera carregades , vaig sortir escopetejat en busca del roquer.

On anar?? Miro els núvols  a la banda de llevant, miro a la banda de garbí i surto disparat on crec que serà mes bonica la posta de sol. Mentre vaig amb el cotxe sempre em dic el mateix, tant difícil es sortir amb temps i no com faig últimament,  arribant amb la llengua fora?, sort que sempre vaig  propet de casa, com a molt a 10 minuts de cotxe.

La brigada de neteja de les platges encara no havia començat a llimpiar-les, la platja estava plena d’ alga que havia portat l’últim temporalillo
.
Xafant-la em van vindre records de quan era un xiquet, de quan els demés xiquets anaven a jugar a futbol a la plaça, al barranc o a  l’avecrem i volien  ser com els futbolistes del barça. Uns altres com  jo,  voltàvem per les platges fent el “cremavores” ...que si aquí un polp, que si allí un sarg..., quan estàvem cansats de saltar de roca en roca ens estiràvem damunt de l’alga d’alguna platja i veiem  passar els núvols que corrien per la força del mestral, fins que algú de naltros començava una guerra de gallots i boles d’alga (les soques de la posidònia,que no es un alga sinó una planta aquàtica).

Vaig fer el mateix, estirar-me allí damunt un bon ratet recuperant l’alè d’arribar tot corrents a la platja. Va ser com si hagués tornat a aquells anys, quina teràpia més guai per carregar les piles: una platja, l’alga i uns bons records!

D200, iso 100, f 10, 10 mm., nd 64, dgn invers 0'9


Aquestes coses són les que fan que m’agradi aquest món de la fotografia, que  em fa veure amb diferents ulls les coses quotidianes i em permet poder disfrutar de la natura com feia molts  anys no havia fet,de les sortides i postes de sol, dels paisatges, de la natura en general.
Un altre raconet del meu poble, no serà el més bonic del món,  però jo l’estimo.


D200, iso 100,  f  9,  10 mm, nd 64, dgn invers 0,8

D200, iso 200, 13 mm.  f 10.,  137 seg.  nd 64, dgn 0,3 invers a ma








martes, 31 de mayo de 2011

Passejada pel roquer

Fa uns dies que vaig per les tardes a matar el cuquet de la fotografia i aprofito per buscar noves localitzacions mentre passejo pel roquer, disfrutan de tots els sentits. La rumor dels tràngols al trencar al roquer, els crits de les gavines rialleres. L’olor típic del roquer, de les algues al passar per les platges, del romer, dels pins i de les plantes típiques de la nostra garriga. De les llums daurades al pondre’s el sol.

Fen la passejada vaig passar per una platja on mai havia fet cap fotografia i això que passo casi sempre pel  costat, com era molt tard i la tarda no prometia res de res, un cel tapat del tot, gris i amb ganes de ploure, però al passar-hi vaig sentir el soroll de la mar picar al roquer  i vaig pensar que almenys podria fer alguna seda al roquer i que per provar-ho no es perdria res.

Mira perhom que els deus de la fotografia me van deixar un regalet al mitg la platja, jejeje. Ni els mosquits me van fer marxar d’alli buscant composicions i fen una foto detras de l’altra.

El regalet era un “gall” perdut (boia) d’algun sarsiero, un magnífic element per col·locar dins de la composició.




Per art de màgia la boia va canviar de lloc i va anar a para al roquer, jejejejeje










                                                                                         




lunes, 23 de mayo de 2011

RETORN

Ara farà dos anys vaig adquirir la meva primera rèflex , una D200 de segona ma, així que estic en aquest mon de fa poc temps i miro d’aprendre tot el que puc, escoltant als que en saben més que jo i preguntant-los-hi el que no se, eh que si Xavi?? També em faig un fart de mirar fotos d’altres fotògrafs , tan amateurs  com professionals, però com que detràs de cada foto hi ha una historia, que és el que m’agrada a mi de la fotografia, dons  segueixo algun que altre Blog.

Aquest es el motiu d’aquesta entrada, un dels fotògraf que segueixo comentava en el seu blog que ell s’autovalora anant al primer lloc que va fotografiar en àmbit de marines, així veu la seva evolució com a fotògraf amateur.

Dons a la feina, càmera i tots els trastes al coll i cap a Port Olivet, val a dir que la tarde era bastant soseta i calma blanca a la mar, sense cap collet de mar per poder fer alguna cosa, el lloc és molt bonic però fotogràficament  no hi ha grans coses per poder composar i treure alguna cosa de profit, aquest era el repte.

Allí va ser el primer lloc on vaig anar, pues ara hi torno. De la primera vegada que vaig anar no guardo cap fotografia, fent neteja les vaig llençar totes, imagineu-se si n’eren de dolentes.
 
A última hora el cel es va tapar i alguna cosa vam treure. 







viernes, 22 de abril de 2011

Verdet

La primavera també arriba al roquer, les roques de la zona intramareal s'engalanen amb els seus millors vestits, es un bon moment per anar a fotografiar aquestes zones que en altres èpoques de l'any no farien el goig que fan ara, el verdet li dona un plus a la fotografia contrastan amb els colors càlits del cel de les matinades o amb el blau de la mar.
Ja feia dies que esperava el moment idoni per anar a aquest lloc, el tenia mirat de feia un parell de setmanes, havia de ser un dia núvol amb una mica de trapitxol a la mar per poder fer unes sedes i completar la jugada, ah!! i el principal, que fos en dissabte que els demés dies un treballa i no pot anar.
Per fi va arriba el dia, es van donar totes les parametres que buscava, dons a disfrutar del nostre vici, aqui teniu un tastet per que disfruteu de les imatges.












martes, 12 de abril de 2011

Qüestió de gustos

Quan vaig fer l'entrada anterior del blog i presentant-vos una fotografia d'una llarga exposició ( 90 segons) d'un llosar, em va vindre al cap aquesta nova entrada, ja que tinc d'altres fotos del mateix lloc en condicions diferents.
Em van fer pensar quina era la millor, la blava o la rosada?,  la feta amb un nd400 o l'altra amb un nd 64?, la dels tons freds o  l'altra més càlids?, la del  filtre nipó i l'altre que és alemany?. Quin dilema!!!
Entre elles només hi ha una diferència de 12 minuts, els filtres en totes dues són degradats neutres, sense cap dominant de color, únicament són per baixar passos de llum.
Quina és la realitat, el que veiem? el que volem veure? cadascú en té una de diferent? Només és qüestió de gustos...i a valtros quina us agrada?






  És la mateixa llosa que la de l'última foto pujada

miércoles, 6 de abril de 2011

Nous formats

Ahir mirant una de les masterclass de "un año de fotografia" impartida  per David Santiago, es va tocar el tema del format de les fotos, que si 24 x 36, 2:1, 3:1, 4:1, que si format quadrat, com volia fer una entrada nova al blog he buscat alguna foto per ensenyar-vos en dos formats que no acostumo a utilitzar, una en panoràmic i l'altra en quasi quadrat i pel que veig, al mirar el resultat, no em desagraden.




D200, sigma 10-20 a 11 mm, iso 100, f 11, vel. 90seg,  nd 64, dgn 0,9 inv hitech

D200, sigma 10-20 a 20 mm, iso 100, f 11, vel. 142 seg.,  nd 64, dgn 0,6 lee

jueves, 31 de marzo de 2011

La meua primera foto publicada

El Patronat Municipal de Turisme de L'Ametlla de Mar ha publicat la fotografia amb que vaig guanyar el segon premi del concurs de fotografia paisatgística de les Terres de l'Ebre, per anunciar l'exposició de les fotografies i pintures del concurs.
Em fa molta il·lusió poder veure una de les meues fotos ja publicada i us convido a que visiteu l'exposició, crec que us agradarà.

miércoles, 23 de marzo de 2011

Al mal temps, bones fotos

Com cada any per aquestes dates, alguna borrasca es situa al mar Balear i provoca els forts temporals de llevant a les nostres costes, el conegut "temporal dels nanseros", Cel ple de núvols, aigüerols i tràngols. La millor situació per sortir corrents càmera en mà i a fer fotos com un boig i gaudir contemplant les sortides i postes de sol i la força de la natura.

Aquí una petita mostra, espero que la disfruteu i us faci sentir alguna cosa




D200, sigma 10-20,  10 mm,  iso 100,  f 11,  20 seg.  ND 64  dgn 0,9 rev. 

D200, sigma 10-20, 10 mm, iso 100, f 11, 70 seg  ND64,  dgn 0,9 rev.




Una foto que buscava des de feia més d'un any, esperant les condicions meteorològiques favorables per anar-hi, al final es van donar amb el llevant, que va rondar a xaloc i ja no va quedar l'illot al abric de la punta l'Àliga i la mar entrava fins l'illot produint l'escuma que anava buscant al seu voltant.


D200, sigma 10-20, 20 mm, iso 100, f 11, 92 seg. ND64, dgn 0,9 rev.