MIG PLE O MIG BUIT ( Fotos fetes amb el telefono)

Recordo quan era menut i començava anar a la mar, el tio Tomàs en deia moltes frases fetes i dites populars, una que recordo és la de "el color de mi cristal, com deia Muntanyola".  Tinc entès que era la capçalera dels articles d’un comentarista esportiu de l’època de la dictadura (per això ho dic en castellà). El meu tiet quan discutíem de futbol tots els dilluns (ja que es més blanc que blaugrana!!) era l'excusa que sempre em donava, la seva forma de veure les coses.

D’aquí aquesta entrada al blog, la forma de veure les coses, el got mig ple o mig buit. Tinc la sort o desgràcia de veure totes les sortides i postes de sol, les sortides des de la mar i les postes des de el port.

Com fotògraf amateur, la majoria de dies m'estiro els pocs pels que em queden al cap, ja que m'he “perdut” grans sortides de sol i fantàstics llums rosades a les serres de Llaveria, coll de Balaguer i dels ports de Tortosa. Me les he perdut fotogràficament parlant, ja que estic treballant i no es qüestió de treure els trastes per fer fotos i a més, que per molt trípode ferm que tingui, la barca es mou.

Però el que no em treu ningú és el poder assaborir els colors de l'albada quant es pujat de ponent o amenaça mestral, quan desfilen les bromes de l'amburgada, quan entra un front, dels resols i banderes flamenques dels torroviscams al mig la frau, sentir el mestral a la cara, el fred de amburgada a les mans, les esgarrifances a tot el cos quan es formen les glopades amb aparell elèctric.

Així doncs em quedo amb el got mig ple, què dic mig ple!!, amb el got ple a vessar per ser un escollit i poder gaudir de la natura com ho faig i fer-ho des d'on ho faig

Gràcies a aquest món de la fotografia  he après a descobrir tots els detalls perquè abans només mirava i no veia res.

Avui les fotografies que us presento NO estan fetes amb la reflex, amb bones òptiques ni res de tot això, avui fotos fetes amb el mòbil, un iphone i editades amb una app del telf.( snapseed ), l'horitzó anivellat amb LR

Una mostra del que veig des de bordo.

Entrades de front a l´albada, mentre per garbi els vents son humits de mitjorn

Situacio típica del pas d'un front que com sempre entra pel nort 

Posta de sol desde el port

Gangues i remolins d'una forta ventada, vents superior als 100 km/h, per aixo l'agua s'aixeca forman aquestes boirines d'agua de mar. Dies moltissim durs per treballar a la mar

Simpàtic arc de Sant Marti

Glopada damunt de Montsia vista desde 24 milles de terra

Per finalitzar una una mica més artistica, el que es veu darrere del vidre son remolins de vent d'una senyora ventada d'aquests ultims dies.

Fins aquí una petita mostra del que veuen els meus ulls e intentant que vosaltres també ho pugue-ho disfrutar. Tal com diem a la mar, Avant i a passar un bon dia ;-)

Salut!

MAR DE FONS

Entre els freds, el vent i les festes majors tenia una mica oblidat el blog

Avui una entrada curteta.

Fa tres setmanes es va fer l'entrega dels premis del 12è concurs de fotografia de les Terres de l'Ebre en el qual he aconseguit el premi local de L'Ametlla de Mar.

Estic molt content i vull compartir-ho amb vosaltres, aquí teniu la foto.

Salut!!!!

LES PRIMERES DE L’ANY

Ja tenia ganes de sortir a disfrutar de la fotografia. Feia casi dos mesos que no havia fet cap sortida de cara i ulls, ni tenia temps per posar-me davant de l’ordinador a mirar fotos i entrar pels blogs que segueixo. Per fi una sortida com Déu mana, una mica escopetejat per a no perdre el costum,  però com conec el lloc no hi ha problema, mentre anava amb el cotxe ja em feia mentalment una idea de la sessió.

La tarda es presentava espectacular: pas d’un front, nuvolades i ponents per la part de garbí i mestral al poble, el que volia dir un cel rogenc i magnifiques llums. Ventada per no perdre el costum en aquestes terres, vents de més de 90 km. El lloc escollit queda una mica arrecerat  i encarat a ponent així que no importava.

Era la vespra de Reis, de regal m’havien portat unes llums magnifiques i tot era senyal de bones fotos. La posta de sol va ser estupenda, amb unes llums brutals tal i com presagiava unes hores abans .

Corredisses cap a qui corredisses cap allà. Com la mar estava en calma, em vaig posar damunt d’un llosar que està a uns 40 cm de profunditat amb les minves de l’hivern i entra més de 20 metres dintre la mar. És com un laberint pel què vas caminant i que al costat té més de metre i mig de fons. Al fer-se de nit allò va ser  una trampa ja que no veia el camí de tornada, vaig arribar suant a la vora del roquer, però va valdre la pena perquè era l’únic lloc on rompia una mica la mar.

Les llums van ser magnifiques per una posta espectacular amb tota la paleta de colors rojos i grocs al cel. Feia molts de dies que no tornava amb el somriure d’orella a orella desprès d’una sessió de fotos. 

AQUESTS NADALS...

Encara no havia decidit quina foto triar per felicitar els nadals  i l’Ajuntament i el Patronat de Turisme del meu poble tria la meva foto (que va quedar en 2º lloc al concurs de les Terres de l’Ebre i que és la capçalera del meu Blog) per fer la seva felicitació de Nadal.

 Jo “mes content que un all”, no cal dir que em fa molta il·lusió veure reconegut el meu treball i la difusió que se li dona.

Així doncs aprofito per desitjar-vos a tots que passeu Bon Nadal i Felicitat per l’any vinent.

LO COSIDOR

Un dels motius pels què no he sortit a fotografiar aquesta tardor ha sigut l'arranjament i equipació d'una acadèmia de costura i brodats per la Susana, la meva dona. Ho hem anat fent després de sortir de les nostres feines, tarde-nit i caps de setmana

Hem fet de tot, llimpiar, pintar, d’electricista, de paleta, fins i tot he posat tarima flotant, Pepe Gotera i Otilio no son ningú al costat del meu sogre, el meu cunyat i jo. Així doncs poc temps he tingut per sortir amb la càmera.

L'únic, alguna sortideta llampec de matinada fins l'hora que ens posavem a treballar al cosidor i alguna que altra foto pel cartell i per decorar l’acadèmia.

Per mi ha sigut una presa de contacte amb la fotografia d'estudi, amb els flashos, finestres, difusors i tota mena de trastes per fer una foto mitg decent.

Aquí teniu la foto del cartell que anirà a la façana .

Ah!!!!!

Qui vulgui aprendre a cosir, fer patrons, arreglos, brodats, bolillo, desfilats, lagartera o qualsevol cosa d'aquestes ja sap on anar per aprendre, tan persones adultes com xiquets menuts.

Per contactar telf. 653 976 083

                        locosidor@gmail.com

SORTIDA LLAMPEC

Aquesta tardor tenia tot el calendari planificat: sortides, objectius marcats i fins i tot un viatget pendent a les fagedes de Navarra i a la dels Ports, però sempre com més planifiquem les coses més es trastoquen els plans. Gràcies si he pogut fer alguna que altra sortideta llampec.

En una nova entrada del blog ja us explicaré el perquè de tot plegat.

Aquesta sortida va ser fa cosa d'un mes, una escapada de matinada a un dels pocs llocs verges que queden a les nostres costes.

Un lloc que tenia pendent de feia temps, al que he anat algunes vegades però no hi ha hagut sort.

La primera vegada que vaig anar-hi amb el meu amic Xavi teníem tot al nostre favor, la lluna ponent-se, la mar de fons batent la platja i una sortida de sol amb unes llums daurades... Vaig disfrutar com un crio, dels dies que arribes a casa satisfet.

El problema va ser al descarregar-les, totes les fotos estaven mogudes degut als cops de mar a les potes del trípode (es el que passa per tenir un trípode del xinos).

Un altre dia per massa gent. Tampoc em fa massa gracia anar-hi sol, tens que travessar un pinar d'aquests que fan "cruising" i l'ultima vegada em va sortir un tot nu amb cara picardiosa mentre jo feia la foto. Al veure'm la cara que feia jo va marxar corrents.

El dia en qüestió era el dia ideal: canvi d'hora, sortia el sol molt aviat, mal temps, aigüerol i fred. El dia perfecte per no trobar-hi ningú.

Una imatge del poc que es va salvar de la primera vegada que hi vaig anar, aixÍ es feu una idea de les llums que vam tenir

Aquí teniu el resultat d'aquesta ultima sortida llampec

EL MACÍS DELS PORTS

Últimament en el tema de la fotografia tinc  boira mental, veig les meves fotos i totes me semblen iguals, com si m’hagués estancat. Així que a grans mals, grans remeis. Un bon cop de timó i començar una nova singladura terra endins e intentar treure tot el suc que puguem als Ports de Tortosa-Beseit .

De moment ja porto tres sortidetes, a la primera vaig pagar la quintada, vaig carregar tot l’equip ja que no sabia que em trobaria i el meu amic, que és el que fa muntanya, em va dir que era una passejadeta, només varen ser 18 km, arggg i jo amb 20 kg a l’esquena. Vam fer la ruta del “carrer ample” a la zona d’Horta de Sant Joan. Imagineu-se com anava d’ofegat que ni vaig gosar a treure la càmera de la motxilla.

Detall d'una alsina del "Carrer Ample"

La segona, ja ben planificada, va ser al barranc de “La Caramella” i “el racó de la Gralla”, llàstima que fa molt de temps que no plou per aquestes contrades, la sequera es fa notar i no vaig poder treure suc dels salts d’aigua de La Caramella, però alguna coseta vaig poder fer.

Buscant  rutes i itineraris que poder fer pels Ports, vaig trobar que Rosa Isabel Vázquez  feia un curs de composició per la zona de Beseit organitzat per Vicent Pellicer  i m’hi vaig apuntar. Cap de setmana intens fotogràficament, tant pel ajustat del horari com per les xerrades de fotografia entre els companys. Una molt bona experiència  i unes boníssimes localitzacions per ara la tardor quan vulgui ploure.

Aquí teniu un tastet d’aquesta nova singladura, però al roquer a mullar-me i quedar tot salabrós també hi penso anar ;-)

Pantà de la Pena (Beseit)

Riu Ulldemo ( afluent del Matarranya)