Avui una entrada ràpida.
El cap de setmana del 12
d’octubre vaig anar a Urbasa. La sort no va voler acompanyar-me i la boira que
va haver durant tota la setmana va desaparèixer dissabte i diumenge.
Però qui no es conforma
es perquè no vol perquè vam poder gaudir de passejades per les fagedes i de la
gastronomia local.
La primera excursió va
ser al naixement de l’Urederra, un lloc preciós, tot i que ha perdut una mica
el seu encant. Suposo que pels abusos de la gent ara toca visitar-lo seguint el
caminet i anant amb compte de no saltar la tanca, sempre mirant-lo a distància.
Jo que m'havia portat el vadejador per posar-me a l'aigua i fer fotos, quin
desengany!! Tot i així comprenc les mesures preses ja que allò semblava la Rambla de les Flors un diumenge
a la tarde.
El dissabte vaig quedar
amb l’Iker Aizkorbe i dos amics seus. Ens vam trobar dalt d'Urbasa i vam
enfilar cap la fageda “encantada”, un racó on les pedres prenen formes
diverses. El sol entrava pel mig de la fageda i els contrallums eren molt
forts, dia magnífic per passejar però no per fotos. Vam aprofitar per xerrar de
fotografia, fins i tot baixant cap als cotxes vam coincidir amb David Cidre i
ens vam entretenir fent-la petar. Després uns pintxos a Altsasu i xerrada
fotogràfica una altra vegada.
Diumenge una altra vegada
a la muntanya i tampoc va haver sort. Bé,
ja que estàvem uns quants bolets que ens vam emportar cap a casa.
Ara ja tinc l'excusa per
poder tornar l'any vinent!!
![]() |
Bosque encantado, el submarino |
HOLA BERNAT
ResponderEliminarAQUET COLOR TURQUESA ES SENSACIONAL, NO CONEC EL UREDERRA, HE ESTAT A DALT DE LA PARED VEIEN ELS BOLTORS
SALUT
JOAN
Si tornes a Navarra, ves-hi, val la pena visitar-lo
EliminarSalut!!
Aupa Bernat!!!
ResponderEliminarVaya sorpresa encontrarme con mi nombre en esta entrada!!! Muchas gracias!
Fueron unos días complicados para este tipo de fotografía, pero veo que le sacaste provecho a las salidas que realizaste durante la estancia. Y por descontado queda (lo que te he podido entender del catalán), el hecho de que nos conociéramos y esas comilonas que te has pegado, jejejeje!!!
Igual que te respondo yo en mi entrada del blog, ahora tú también tienes excusa para volver a estos parajes e intentar buscar esos lugares con mejores condiciones.
Esperamos entonces al otoño siguiente?
Un abrazo y recuerdos a tu mujer ;-)
Claro que vuelvo a venir pero con una condicion, que no me escondas la niebla jajajaja Fue un placer compartir la salida por Urbasa
EliminarSalut!!
La veritat és que aquest riu blau deu ser una passada. Ja havia llegit que estava molt acotat l'accés lliure i que limitava molt el tema de les fotos...
ResponderEliminarQue va passar amb la boira??? je, je...
La massificació dels llocs porta aquestes limitacions per preservar els llocs, encara que sigui així, val la pena anar-hi.
EliminarLa boira? el que passa sempre, com més busques una cosa menys la troves, pero la preserverancia es una virtut, jejeje, ja m'esperen per l'any vinent
Salut!!
Hola Bernat...al final he estat aquesta tardorper Urederra, Urbasa, Gorbeia e Irati...una pasada
ResponderEliminarsalut
joan