Sensacions a ran de mar: Records d’infantesa

L’altra tarda al mirar per la finestra vaig veure que el cel s’estava posant força be per una bona sessió de fotografia, com tinc sempre la motxilla amanida, les bateries de la càmera carregades , vaig sortir escopetejat en busca del roquer.

On anar?? Miro els núvols a la banda de llevant, miro a la banda de garbí i surto disparat on crec que serà mes bonica la posta de sol. Mentre vaig amb el cotxe sempre em dic el mateix, tant difícil es sortir amb temps i no com faig últimament, arribant amb la llengua fora?, sort que sempre vaig propet de casa, com a molt a 10 minuts de cotxe.

La brigada de neteja de les platges encara no havia començat a llimpiar-les, la platja estava plena d’ alga que havia portat l’últim temporalillo

Xafant-la em van vindre records de quan era un xiquet, de quan els demés xiquets anaven a jugar a futbol a la plaça, al barranc o a l’avecrem i volien ser com els futbolistes del barça. Uns altres com jo, voltàvem per les platges fent el “cremavores” ...que si aquí un polp, que si allí un sarg..., quan estàvem cansats de saltar de roca en roca ens estiràvem damunt de l’alga d’alguna platja i veiem passar els núvols que corrien per la força del mestral, fins que algú de naltros començava una guerra de gallots i boles d’alga (les soques de la posidònia,que no es un alga sinó una planta aquàtica).

Vaig fer el mateix, estirar-me allí damunt un bon ratet recuperant l’alè d’arribar tot corrents a la platja. Va ser com si hagués tornat a aquells anys, quina teràpia més guai per carregar les piles: una platja, l’alga i uns bons records!

D200, iso 100, f 10, 10 mm., nd 64, dgn invers 0'9

Aquestes coses són les que fan que m’agradi aquest món de la fotografia, que em fa veure amb diferents ulls les coses quotidianes i em permet poder disfrutar de la natura com feia molts anys no havia fet,de les sortides i postes de sol, dels paisatges, de la natura en general.

Un altre raconet del meu poble, no serà el més bonic del món, però jo l’estimo.