D5000

A vegades quan surto alguna tarde a fer fotos a la posta de sol m’acompanya la Susana, la meva dona, ja que també li agrada la fotografia, per reis, com es va portar be, li van portar una D5000. Sabia que era una bona càmera, però mai trobava el moment de posar-me a mirar-me-la i toquinyar-la.

Preparant la motxilla per sortir per la tarda, mentre netejava els filtres i les òptiques, vaig decidir endur-me-la, li col·loco el 10-20mm, la zapata del trípode i a la fenya. Com la tarde prometia prou i tenia un raconet mirat des de feia dies, dons cap allà.

Em vaig quedar parat al veure les primeres fotos. El rang dinàmic de la camereta es brutal comparat amb la D200 i acompanyat del D-Lighting (es l’hòstia!!), té els mateixos megapixels que la D200 i un sensor més modern: el CMOS.

Una pega que li trobo,  és que el WB no el té en manual i no puc calentar les fotografies per treure els rosadets i rojos del cel a les llargues exposicions, a més de moment no tinc el disparador, si tiro amb bulb surten mogudes... jejeje. Però a pesar dels contres estic contentíssim dels resultats obtinguts.

Avui es mostro les fotos del primer dia que va sortir amb mi i una altra amb la meva estimada D200 que si no es posa gelosa.

D5000  10 mm,  f 18,   4 seg,   iso 100   nd64    dgn  0,3 inv

D500,  12 mm  f 18,   5 seg.   iso 100   nd64  dgn 0,3  inv

D5000,  iso 160  11mm,   f 13     30 seg    nd64     dgn 0,3  inv

D200,   iso  100,   f 10,    10 mm,   60 seg    ND 64, dgn 0,9 invers

AL MAIG CADA DIA UN RAIG

Els últims dies de maig ens han portat moltes nuvolades i algun que altre aiguat, havíem  d’aprofitar-los com fos, últimament són els dies que més m’agrada fotografiar, ja que així puc jugar amb el degradat invers i fer-li sortir aquests tons rosats al cel i als núvols fent llargues exposicions jugant amb el WB.

Són fotografies que acostumo fer quan el sol s’ha  amagat i només il·lumina el núvols i el cel. És quan el roquer es queda tranquil, una hora màgica que t’envolta amb el seu ambient seré. Quan el cel s’engalana amb els seus millors colors.

Aquest maig hem estat de sort i la majoria de les postes de sol han estat ideals per sortir amb la càmera al coll.

Avui us porto unes fotos del 30 de maig, d’un raconet al que havia anat unes quantes vegades però sense sort pel que fa al núvols.

Records d’infantesa

L’altra tarda al mirar per la finestra vaig veure que el cel s’estava posant força be per una bona sessió  de fotografia, com tinc sempre la motxilla amanida, les bateries de la càmera carregades , vaig sortir escopetejat en busca del roquer.

On anar?? Miro els núvols  a la banda de llevant, miro a la banda de garbí i surto disparat on crec que serà mes bonica la posta de sol. Mentre vaig amb el cotxe sempre em dic el mateix, tant difícil es sortir amb temps i no com faig últimament,  arribant amb la llengua fora?, sort que sempre vaig  propet de casa, com a molt a 10 minuts de cotxe.

La brigada de neteja de les platges encara no havia començat a llimpiar-les, la platja estava plena d’ alga que havia portat l’últim temporalillo

.

Xafant-la em van vindre records de quan era un xiquet, de quan els demés xiquets anaven a jugar a futbol a la plaça, al barranc o a  l’avecrem i volien  ser com els futbolistes del barça. Uns altres com  jo,  voltàvem per les platges fent el “cremavores” ...que si aquí un polp, que si allí un sarg..., quan estàvem cansats de saltar de roca en roca ens estiràvem damunt de l’alga d’alguna platja i veiem  passar els núvols que corrien per la força del mestral, fins que algú de naltros començava una guerra de gallots i boles d’alga (les soques de la posidònia,que no es un alga sinó una planta aquàtica).

Vaig fer el mateix, estirar-me allí damunt un bon ratet recuperant l’alè d’arribar tot corrents a la platja. Va ser com si hagués tornat a aquells anys, quina teràpia més guai per carregar les piles: una platja, l’alga i uns bons records!

D200, iso 100, f 10, 10 mm., nd 64, dgn invers 0'9

Aquestes coses són les que fan que m’agradi aquest món de la fotografia, que  em fa veure amb diferents ulls les coses quotidianes i em permet poder disfrutar de la natura com feia molts  anys no havia fet,de les sortides i postes de sol, dels paisatges, de la natura en general.

Un altre raconet del meu poble, no serà el més bonic del món,  però jo l’estimo.

D200, iso 100,  f  9,  10 mm, nd 64, dgn invers 0,8

D200, iso 200, 13 mm.  f 10.,  137 seg.  nd 64, dgn 0,3 invers a ma

Passejada pel roquer

Fa uns dies que vaig per les tardes a matar el cuquet de la fotografia i aprofito per buscar noves localitzacions mentre passejo pel roquer, disfrutan de tots els sentits. La rumor dels tràngols al trencar al roquer, els crits de les gavines rialleres. L’olor típic del roquer, de les algues al passar per les platges, del romer, dels pins i de les plantes típiques de la nostra garriga. De les llums daurades al pondre’s el sol.

Fen la passejada vaig passar per una platja on mai havia fet cap fotografia i això que passo casi sempre pel  costat, com era molt tard i la tarda no prometia res de res, un cel tapat del tot, gris i amb ganes de ploure, però al passar-hi vaig sentir el soroll de la mar picar al roquer  i vaig pensar que almenys podria fer alguna seda al roquer i que per provar-ho no es perdria res.

Mira perhom que els deus de la fotografia me van deixar un regalet al mitg la platja, jejeje. Ni els mosquits me van fer marxar d’alli buscant composicions i fen una foto detras de l’altra.

El regalet era un “gall” perdut (boia) d’algun sarsiero, un magnífic element per col·locar dins de la composició.

Per art de màgia la boia va canviar de lloc i va anar a para al roquer, jejejejeje

                                                                                         

RETORN

Ara farà dos anys vaig adquirir la meva primera rèflex , una D200 de segona ma, així que estic en aquest mon de fa poc temps i miro d’aprendre tot el que puc, escoltant als que en saben més que jo i preguntant-los-hi el que no se, eh que si Xavi?? També em faig un fart de mirar fotos d’altres fotògrafs , tan amateurs  com professionals, però com que detràs de cada foto hi ha una historia, que és el que m’agrada a mi de la fotografia, dons  segueixo algun que altre Blog.

Aquest es el motiu d’aquesta entrada, un dels fotògraf que segueixo comentava en el seu blog que ell s’autovalora anant al primer lloc que va fotografiar en àmbit de marines, així veu la seva evolució com a fotògraf amateur.

Dons a la feina, càmera i tots els trastes al coll i cap a Port Olivet, val a dir que la tarde era bastant soseta i calma blanca a la mar, sense cap collet de mar per poder fer alguna cosa, el lloc és molt bonic però fotogràficament  no hi ha grans coses per poder composar i treure alguna cosa de profit, aquest era el repte.

Allí va ser el primer lloc on vaig anar, pues ara hi torno. De la primera vegada que vaig anar no guardo cap fotografia, fent neteja les vaig llençar totes, imagineu-se si n’eren de dolentes.

 

A última hora el cel es va tapar i alguna cosa vam treure. 

Verdet

La primavera també arriba al roquer, les roques de la zona intramareal s'engalanen amb els seus millors vestits, es un bon moment per anar a fotografiar aquestes zones que en altres èpoques de l'any no farien el goig que fan ara, el verdet li dona un plus a la fotografia contrastan amb els colors càlits del cel de les matinades o amb el blau de la mar.
Ja feia dies que esperava el moment idoni per anar a aquest lloc, el tenia mirat de feia un parell de setmanes, havia de ser un dia núvol amb una mica de trapitxol a la mar per poder fer unes sedes i completar la jugada, ah!! i el principal, que fos en dissabte que els demés dies un treballa i no pot anar.
Per fi va arriba el dia, es van donar totes les parametres que buscava, dons a disfrutar del nostre vici, aqui teniu un tastet per que disfruteu de les imatges.

Qüestió de gustos

Quan vaig fer l'entrada anterior del blog i presentant-vos una fotografia d'una llarga exposició ( 90 segons) d'un llosar, em va vindre al cap aquesta nova entrada, ja que tinc d'altres fotos del mateix lloc en condicions diferents.
Em van fer pensar quina era la millor, la blava o la rosada?,  la feta amb un nd400 o l'altra amb un nd 64?, la dels tons freds o  l'altra més càlids?, la del  filtre nipó i l'altre que és alemany?. Quin dilema!!!
Entre elles només hi ha una diferència de 12 minuts, els filtres en totes dues són degradats neutres, sense cap dominant de color, únicament són per baixar passos de llum.
Quina és la realitat, el que veiem? el que volem veure? cadascú en té una de diferent? Només és qüestió de gustos...i a valtros quina us agrada?

  És la mateixa llosa que la de l'última foto pujada