LES PRIMERES DE L’ANY

Ja tenia ganes de sortir a disfrutar de la fotografia. Feia casi dos mesos que no havia fet cap sortida de cara i ulls, ni tenia temps per posar-me davant de l’ordinador a mirar fotos i entrar pels blogs que segueixo. Per fi una sortida com Déu mana, una mica escopetejat per a no perdre el costum,  però com conec el lloc no hi ha problema, mentre anava amb el cotxe ja em feia mentalment una idea de la sessió.

La tarda es presentava espectacular: pas d’un front, nuvolades i ponents per la part de garbí i mestral al poble, el que volia dir un cel rogenc i magnifiques llums. Ventada per no perdre el costum en aquestes terres, vents de més de 90 km. El lloc escollit queda una mica arrecerat  i encarat a ponent així que no importava.

Era la vespra de Reis, de regal m’havien portat unes llums magnifiques i tot era senyal de bones fotos. La posta de sol va ser estupenda, amb unes llums brutals tal i com presagiava unes hores abans .

Corredisses cap a qui corredisses cap allà. Com la mar estava en calma, em vaig posar damunt d’un llosar que està a uns 40 cm de profunditat amb les minves de l’hivern i entra més de 20 metres dintre la mar. És com un laberint pel què vas caminant i que al costat té més de metre i mig de fons. Al fer-se de nit allò va ser  una trampa ja que no veia el camí de tornada, vaig arribar suant a la vora del roquer, però va valdre la pena perquè era l’únic lloc on rompia una mica la mar.

Les llums van ser magnifiques per una posta espectacular amb tota la paleta de colors rojos i grocs al cel. Feia molts de dies que no tornava amb el somriure d’orella a orella desprès d’una sessió de fotos. 

AQUESTS NADALS...

Encara no havia decidit quina foto triar per felicitar els nadals  i l’Ajuntament i el Patronat de Turisme del meu poble tria la meva foto (que va quedar en 2º lloc al concurs de les Terres de l’Ebre i que és la capçalera del meu Blog) per fer la seva felicitació de Nadal.

 Jo “mes content que un all”, no cal dir que em fa molta il·lusió veure reconegut el meu treball i la difusió que se li dona.

Així doncs aprofito per desitjar-vos a tots que passeu Bon Nadal i Felicitat per l’any vinent.

LO COSIDOR

Un dels motius pels què no he sortit a fotografiar aquesta tardor ha sigut l'arranjament i equipació d'una acadèmia de costura i brodats per la Susana, la meva dona. Ho hem anat fent després de sortir de les nostres feines, tarde-nit i caps de setmana

Hem fet de tot, llimpiar, pintar, d’electricista, de paleta, fins i tot he posat tarima flotant, Pepe Gotera i Otilio no son ningú al costat del meu sogre, el meu cunyat i jo. Així doncs poc temps he tingut per sortir amb la càmera.

L'únic, alguna sortideta llampec de matinada fins l'hora que ens posavem a treballar al cosidor i alguna que altra foto pel cartell i per decorar l’acadèmia.

Per mi ha sigut una presa de contacte amb la fotografia d'estudi, amb els flashos, finestres, difusors i tota mena de trastes per fer una foto mitg decent.

Aquí teniu la foto del cartell que anirà a la façana .

Ah!!!!!

Qui vulgui aprendre a cosir, fer patrons, arreglos, brodats, bolillo, desfilats, lagartera o qualsevol cosa d'aquestes ja sap on anar per aprendre, tan persones adultes com xiquets menuts.

Per contactar telf. 653 976 083

                        locosidor@gmail.com

SORTIDA LLAMPEC

Aquesta tardor tenia tot el calendari planificat: sortides, objectius marcats i fins i tot un viatget pendent a les fagedes de Navarra i a la dels Ports, però sempre com més planifiquem les coses més es trastoquen els plans. Gràcies si he pogut fer alguna que altra sortideta llampec.

En una nova entrada del blog ja us explicaré el perquè de tot plegat.

Aquesta sortida va ser fa cosa d'un mes, una escapada de matinada a un dels pocs llocs verges que queden a les nostres costes.

Un lloc que tenia pendent de feia temps, al que he anat algunes vegades però no hi ha hagut sort.

La primera vegada que vaig anar-hi amb el meu amic Xavi teníem tot al nostre favor, la lluna ponent-se, la mar de fons batent la platja i una sortida de sol amb unes llums daurades... Vaig disfrutar com un crio, dels dies que arribes a casa satisfet.

El problema va ser al descarregar-les, totes les fotos estaven mogudes degut als cops de mar a les potes del trípode (es el que passa per tenir un trípode del xinos).

Un altre dia per massa gent. Tampoc em fa massa gracia anar-hi sol, tens que travessar un pinar d'aquests que fan "cruising" i l'ultima vegada em va sortir un tot nu amb cara picardiosa mentre jo feia la foto. Al veure'm la cara que feia jo va marxar corrents.

El dia en qüestió era el dia ideal: canvi d'hora, sortia el sol molt aviat, mal temps, aigüerol i fred. El dia perfecte per no trobar-hi ningú.

Una imatge del poc que es va salvar de la primera vegada que hi vaig anar, aixÍ es feu una idea de les llums que vam tenir

Aquí teniu el resultat d'aquesta ultima sortida llampec

EL MACÍS DELS PORTS

Últimament en el tema de la fotografia tinc  boira mental, veig les meves fotos i totes me semblen iguals, com si m’hagués estancat. Així que a grans mals, grans remeis. Un bon cop de timó i començar una nova singladura terra endins e intentar treure tot el suc que puguem als Ports de Tortosa-Beseit .

De moment ja porto tres sortidetes, a la primera vaig pagar la quintada, vaig carregar tot l’equip ja que no sabia que em trobaria i el meu amic, que és el que fa muntanya, em va dir que era una passejadeta, només varen ser 18 km, arggg i jo amb 20 kg a l’esquena. Vam fer la ruta del “carrer ample” a la zona d’Horta de Sant Joan. Imagineu-se com anava d’ofegat que ni vaig gosar a treure la càmera de la motxilla.

Detall d'una alsina del "Carrer Ample"

La segona, ja ben planificada, va ser al barranc de “La Caramella” i “el racó de la Gralla”, llàstima que fa molt de temps que no plou per aquestes contrades, la sequera es fa notar i no vaig poder treure suc dels salts d’aigua de La Caramella, però alguna coseta vaig poder fer.

Buscant  rutes i itineraris que poder fer pels Ports, vaig trobar que Rosa Isabel Vázquez  feia un curs de composició per la zona de Beseit organitzat per Vicent Pellicer  i m’hi vaig apuntar. Cap de setmana intens fotogràficament, tant pel ajustat del horari com per les xerrades de fotografia entre els companys. Una molt bona experiència  i unes boníssimes localitzacions per ara la tardor quan vulgui ploure.

Aquí teniu un tastet d’aquesta nova singladura, però al roquer a mullar-me i quedar tot salabrós també hi penso anar ;-)

Pantà de la Pena (Beseit)

Riu Ulldemo ( afluent del Matarranya)

DELTA I MOSQUITS

El Delta de l’Ebre  i els mosquits sempre van agafadets de la mà ja que al delta es donen tots els condicionants per la proliferació d’aquests insectes del dimoni, es una cosa que s’ha d’assumir quan un hi va, normalment amb els repel·lents que venen a les botigues en tens prou per no preocupar-te de sortir  inflat.

L’altre dia la cosa va ser diferent, vam arribar de nit fosc, ens vam omplir de repel·lent, fora roba i a l’aigua a fotografiar uns ventrols, uns arts de pesca tradicionals de parany, tal com s’anava fent de dia l’activitat dels mosquits anava a més, entraven per tots els forats, nas, boca orelles. Es posaven davant del objectiu, donaven la tabarra tot el que volien i més, em picava tot. Tenia una forta picor a la cama just detràs del genoll, mare meua el que tenia allí, estaven tots els mosquits del delta xuclant-me la sang, tenia la cama negra de tants que n’havia. Pel que es veu al posar-me a l’aigua, em va marxar el  repel·lent de la cama quedant desprotegida. Es va començar a inflar, la tenia com un bota de vi, d’inflada i roja de la sang dels que vaig matar.

Les llums eren molt bones, intentava fer alguna foto però res de res, estava més pels mosquits que per la càmera, vols una i bona surt corrents  cap al cotxe a per més repel·lent i a amagar-nos fins que passes l’hora de més activitat d’aquests petits coleòpters.

Això de fer fotos es un deport de risc!!!!

Aquí us deixo un tastet del que bonament vaig poder fer, més ben dit el que em van deixar fer els mosquits.

MESTRAL

Aquest divendres va passar un front atlàntic i per tant a “ La Cala” això vol dir mestral, per la tarde veia passar el núvols a tota velocitat, el cel prometia moltíssim, però la frau s’espitllava i podria ser que quedés, a l’hora de la posta del sol, el cel tot net, estava nerviós, no parava de mirar el cel, fins i tot a la barca un dels mariners em va preguntar que me passava que no parava quiet. Que m’havia de passar, que tenia ganes de fer anar el trípode i la ròtula noves que m’havia comprat feia uns dies i encara no havia pogut disfrutar-los (055 XPROB i la ròtula la 410 )a més el cel prometia ser dels que m’agraden a mi.

Acabada la feina vaig sortir pitant cap la platja, un petit raconet que es resistia a què el tingués fotografiat, una vegada perquè el sol sortia molt fort, l’altra perquè el cel era molt pla o fins i tot perquè havia massa tràngols i no podia posar-me al lloc que volia.

Només arribar-hi va començar la transformació del núvols, es van anar posant de color ataronjat i poc a poc van tombar al roig, tot un espectacle de posta de sol, de les que fan afició.

Parlant d’afició, miro el rellotge  i havia començat el futbol, jejejeje, corrents cap a casa tot satisfet amb algunes bones fotos al sarró, només vaig perdrem els primers deu minuts, és el que té fotografiar a la voreta de casa ;-)

D5000, sigma 10-20 a 10 mm, iso 100, f 11, 20 seg. nd 64, 0,9 dgn invers Hitech WB en manual

D5000, sigma 10-20 a 10 mm, f 11, iso 100, 25 seg. nd 64 dgn 0,9 wb manual