miércoles, 20 de julio de 2011

PANTÀ DE VALDECAÑAS (Extremadura)

Tercera i última entrada de la trilogia que he fet del viatge a Extremadura a la comarca de Jara e Ibores  y a la de Campo Arañuelo, ja que el poble de Bohonal de Ibor, està al límit de les dos comarques.

El Pantà de Valdecañas és un dels més grans que hi ha a la península, s’abasteix del aigua del Tajo i es on desemboca l’Ibor

És un lloc on acostumo anar a fotografiar els fils ferros que hi posen per què no passi el bestiar, aquestes tanques em donen uns bons primers plans i una bona profunditat a les fotografies. Un lloc que em fa trencar el cap buscant composicions.

Aquest any vaig tenir la sort d’una posta de sol espectacular pels colors rogencs que hi havia, us deixo una petita mostra, ja que de temps en vaig tenir ben poc.





domingo, 17 de julio de 2011

MONFRAGÜE (Extremadura)


Monfragüe es un dels Parcs naturals  d’Espanya, amb una extensió de 18.118 ha. Es la zona més extensa i més ben conservada de bosc i matoll mediterrani a nivell mundial amb una gran riquesa de fauna i flora. Declarat zona ZEPA al 1994 i Reserva de la Biosfera al 2003.

Tenint –lo a prop del poble d’on son els meus sogres és un pecat no anar-hi cada vegada que vaig a Extremadura. Als que ens agrada la natura es un goig anar-hi i disfrutar del que allí es respira. També és un lloc de peregrinatge dels “pajareros”. Un lloc on observar voltors, milans, cigonyes negres, àligues i tota mena d’aus. Un dels llocs on es poden veure i que visito sempre es “el salto del gitano” i el castell de Monfragüe on nidifiquen la majoria d’ells.

Instal·lar-se a dalt del castell per disfrutar de les seves vistes no te preu, sentir les olors de la jara, de les alzines, el vol majestuós dels voltors, les maniobres en el vol dels milans negres intentant agafar rodadits (espiadimonis), del cant de la merla blava...

Després, quan has impregnat casi tots els sentits de la màgia del parc, ens fa falta un, el del gust! Dons cap a Vilarreal de San Carlos a per un bon ranxet i a degustar ibèrics, formatges i tot regadet amb vinet de pitarra.

Que us vagi de gust!

Vista de la "junta" del Tietar amb el Tajo, desde dalt del castell de Monfragüe



Mila negre (milvus migrans)



Voltor  comú (Gyps fulvus)




Els més comuns també tenen dret  Pardal de passa (Passer hispaniolensis)

lunes, 11 de julio de 2011

RECOMPENSA

La il·lusió, esforç i les ganes de millorar dia a dia en el mon de la fotografia  han tingut una recompensa, vaig decidir enviar unes fotografies al 15º Concurso Fotográfico 'La naturaleza en Extremadura. Sus pueblos, sus gentes, sus paisajes' Organitzat per la Central Nuclear d’Almaraz, i he obtingut un Accèssit amb la fotografia Reflejos en Rosa una fotografia molt relaxant d’uns reflexes d’un arbre enfonsat al pantà de Valdecañas a ultima hora d’un dia de situació anticiclònica amb una calma total de vent



sábado, 2 de julio de 2011

IBOR (Extremadura)

L’Ibor es un afluent del Tajo, un riuet que neix a la serra de Guadalupe,  va paral·lel a la serra de las Villuercas, tot recorren la comarca de villuercas, ibores i jara, acaba el seu recorregut de 60 km al riu Tajo a la localitat de Bohonal de Ibor  al pantà de Valdecañas.

Un riuet de visita obligada anualment, ja que la meva dona pervé d’allí i sempre que podem fem l’escapada, enguany el viatge a sigut molt curt, un cap de setmana llarg, però no he deixat d’anar a visitar-lo.

Les hores no van ser les millor per anar a fotografiar-lo, però quan es va en tan poc temps es fa el que  es pot i més en aquestes dates que el sol surt tan aviat i “qui vella no matina “

Aquesta es la primera entrada d’una petita trilogia d’aquest viatge, espero que s’agradia