Aquest any
durant les vacances que he fet a Extremadura he pogut gaudir d'unes postes de
sol magnifiques amb les llums que tots busquem.
Quan vaig
anar em vaig posar un repte: fotografiar aquells camps, deveses i terres
extremenyes. Les fotos que fins ara he fet allí sempre han estat amb aigua, que
és el mitja en què em moc millor o que em sento més còmode, el riu Ibor i el
pantà de Valdecañas. Aquestes fotos ja
les tinc molt treballades, que tenia que fer una altra elecció i canviar els
continguts.
El primer
dia la posta va ser genial. Mentre jo anava de visita de casa en casa saludant
a la família, que no veiem des de feia un any, només mirava el rellotge i es va
fer tard.
Me la vaig
perdre però em va permetre planificar les següents sortides sabent que s'assemblarien
perquè no es preveien canvis de temps.
L'entrada
d'avui és perquè pugueu veure una posta de sol, no només mirar-la.
Descobrir que l’ocàs no és tan sols el moment
quan el sol s'amaga darrere les muntanyes. Són moments màgics que canvien tot,
els camps es tenyeixen de daurat i les llums donen volum als núvols, el cel
pateix una metamorfosi, passa de ser blau a ser groc, taronja i vermell en
qüestió de segons.
Aquests moments
màgics els he après a viure gràcies al fantàstic món de la fotografia.
En aquesta
ocasió no dono tanta importància a la composició, és gairebé la mateixa en
totes les fotos, és per veure el canvi de llums en una fracció de temps de només
30 minuts.
Una de totes
és la que més m'agrada de totes les que he fet aquestes vacances, a veure si l’endevineu.
Salut!!!!!!
