Feia dies que "la
rata" rosegava per dins meu, tot l'estiu que no treia els trastos a
passejar.
A l'estiu el dia es molt
llarg, si vols fer una albada has d’aixecar-te a cap hora i si vas al vespre a
fer la posta sembla que estiguis a les rambles de Barcelona. Així que em prenc
unes vacances durant el fort de l'estiu.
D’acord, ja ho se, també
m'agrada la festa i sortir per les nits i anar al llit ben tard.
Fart de "la prima de
Riesgo", rescats, bonos basura i demés maldecaps, aquest cap de setmana
vaig decidir fer pont aprofitant la Diada i anar a gaudir de la família, els
menjars i els paisatges d’Extremadura, d'on sóc un enamorat i on últimament
estic trobant la motivació que em feia falta i pujar al carro d'aquest món de
la fotografia.
Avui us presento el pantà
de Valdecañas baix mínims de capacitat d'aigua, deixant veure les alzines que
van quedar inundades en el seu dia i que ara són una delícia per anar a
fotografiar.
Dos jornades de fotografia
intenses, la primera una posta de sol, buscant la localització i presa de
contacte amb el terreny i la segona una matinada amb les idees molt clares del
que buscava. Les llums es van fer de pregar i van durar sols un instant, però
quin instant !!! Content de assaborir aquest moment i de poder compartir-lo amb
vosaltres.
