Després d’una migdiada, tal com marquen les costums a l’hora que més crema el sol, em vaig dirigir
a una zona del pantà de Valdecañas que normalment hi han unes alzines submergides.
El pantà estava molt baix i creia que estarien traient el cap, així poder fer
alguna composició l’endemà al mati a primera hora fent algun contrallum. Però com
sempre “els comptes em van sortir marquesos” i per molt baix que estigués l’aigua,
encara no havien tret el cap per aquella zona. Així que vaig decidir activar el
pla B: els fils ferros que posen per delimitar les pastures i per a que no
s’escapin les vaques.
De bon mati, encara fosca nit, em vaig dirigir al lloc triat
la tarde anterior, a la partida de la Zamorana en busca del filferro que entra
dintre de l’aigua del pantà. En arribar el ritual de sempre, inventari del
material necessari, filtres, targetes, bateries, desplegar el trespeus... es
diu així? Muntar la càmera i vestir-me amb el vadeador , motxilla al coll i en
busca de l’aigua fins que m’arriba a la cintura, es allí quan començo a notar
molta humitat al peu dret, serà algun foradet !
La claror comença a treure el nas i jo a disparar i cremar
targeta. Ara més cap aquí, ara més cap allà, els collverds i cullerots comencen
a volar de la vora meua, les xivitones no paren de cantar i els mosquits a tocar allò que no sona, només per aquest
espectacle ja ha valgut la pena la matinada que m’he pegat.
Dintre del vadeador ja no és humitat, l’aigua m’arriba pel
genoll, no era un foradet és un senyor forat. Dels núvols que hi havia per la
nit no en queda cap, però ja estem acostumats.
Quan ja tinc el camal tot ple i comença a passar l’aigua a
l’altre decideixo sortir de l’aigua i provar amb focals mes llargues. Sort que
estic sol, jo mateix em faig un fart de riure de la manera que em toca caminar
per poder arribar al cotxe amb tanta aigua dintre. Ja ja ja, qui no en fa no en
conta !!
Després de treure’m tot lo mullat i fer unes últimes
fotografies, dono una última mirada a les fotos a la càmera, amb un somriure
d’orella a orella me’n vaig feliç amb la feina feta per avui. En busca d’un bon
esmorzaret de productes típics de la terra on estic amb un bon vi de Pitarra.
Bon profit!!
Ah!! Com s’agrada mes, la foto calenta o freda? Les dues
estan fetes amb el wb en manual una a 7200º K i l’altra a 4020º K, el record
que tinc jo s’ajusta més a la calenta.
L’última fotografia és d’una tarde que vaig acompanyar a uns
amics a pescar en una altra zona del pantà.
