VALDECAÑAS I ELS FILSFERROS

Després d’una migdiada, tal com marquen les costums  a l’hora que més crema el sol, em vaig dirigir a una zona del pantà de Valdecañas que normalment hi han unes alzines submergides. El pantà estava molt baix i creia que estarien traient el cap, així poder fer alguna composició l’endemà al mati a primera hora fent algun contrallum. Però com sempre “els comptes em van sortir marquesos” i per molt baix que estigués l’aigua, encara no havien tret el cap per aquella zona. Així que vaig decidir activar el pla B: els fils ferros que posen per delimitar les pastures i per a que no s’escapin les vaques.

De bon mati, encara fosca nit, em vaig dirigir al lloc triat la tarde anterior, a la partida de la Zamorana en busca del filferro que entra dintre de l’aigua del pantà. En arribar el ritual de sempre, inventari del material necessari, filtres, targetes, bateries, desplegar el trespeus... es diu així? Muntar la càmera i vestir-me amb el vadeador , motxilla al coll i en busca de l’aigua fins que m’arriba a la cintura, es allí quan començo a notar molta humitat al peu dret, serà algun foradet !

La claror comença a treure el nas i jo a disparar i cremar targeta. Ara més cap aquí, ara més cap allà, els collverds i cullerots comencen a volar de la vora meua, les xivitones no paren de cantar i els mosquits  a tocar allò que no sona, només per aquest espectacle ja ha valgut la pena la matinada que m’he pegat.

Dintre del vadeador ja no és humitat, l’aigua m’arriba pel genoll, no era un foradet és un senyor forat. Dels núvols que hi havia per la nit no en queda cap, però ja estem acostumats.

Quan ja tinc el camal tot ple i comença a passar l’aigua a l’altre decideixo sortir de l’aigua i provar amb focals mes llargues. Sort que estic sol, jo mateix em faig un fart de riure de la manera que em toca caminar per poder arribar al cotxe amb tanta aigua dintre. Ja ja ja, qui no en fa no en conta  !!

Després de treure’m tot lo mullat i fer unes últimes fotografies, dono una última mirada a les fotos a la càmera, amb un somriure d’orella a orella me’n vaig feliç amb la feina feta per avui. En busca d’un bon esmorzaret de productes típics de la terra on estic  amb un bon vi de Pitarra.

Bon profit!!

Ah!! Com s’agrada mes, la foto calenta o freda? Les dues estan fetes amb el wb en manual una a 7200º K i l’altra a 4020º K, el record que tinc jo s’ajusta més a la calenta.

L’última fotografia és d’una tarde que vaig acompanyar a uns amics a pescar en una altra zona del pantà.