El Delta de l’Ebre i els mosquits sempre van agafadets de la mà ja que al delta es donen tots els condicionants per la proliferació d’aquests insectes del dimoni, es una cosa que s’ha d’assumir quan un hi va, normalment amb els repel·lents que venen a les botigues en tens prou per no preocupar-te de sortir inflat.
L’altre dia la cosa va ser diferent, vam arribar de nit fosc, ens vam omplir de repel·lent, fora roba i a l’aigua a fotografiar uns ventrols, uns arts de pesca tradicionals de parany, tal com s’anava fent de dia l’activitat dels mosquits anava a més, entraven per tots els forats, nas, boca orelles. Es posaven davant del objectiu, donaven la tabarra tot el que volien i més, em picava tot. Tenia una forta picor a la cama just detràs del genoll, mare meua el que tenia allí, estaven tots els mosquits del delta xuclant-me la sang, tenia la cama negra de tants que n’havia. Pel que es veu al posar-me a l’aigua, em va marxar el repel·lent de la cama quedant desprotegida. Es va començar a inflar, la tenia com un bota de vi, d’inflada i roja de la sang dels que vaig matar.
Les llums eren molt bones, intentava fer alguna foto però res de res, estava més pels mosquits que per la càmera, vols una i bona surt corrents cap al cotxe a per més repel·lent i a amagar-nos fins que passes l’hora de més activitat d’aquests petits coleòpters.
Això de fer fotos es un deport de risc!!!!
Aquí us deixo un tastet del que bonament vaig poder fer, més ben dit el que em van deixar fer els mosquits.
