LES PRIMERES DE L’ANY

Ja tenia ganes de sortir a disfrutar de la fotografia. Feia casi dos mesos que no havia fet cap sortida de cara i ulls, ni tenia temps per posar-me davant de l’ordinador a mirar fotos i entrar pels blogs que segueixo. Per fi una sortida com Déu mana, una mica escopetejat per a no perdre el costum,  però com conec el lloc no hi ha problema, mentre anava amb el cotxe ja em feia mentalment una idea de la sessió.

La tarda es presentava espectacular: pas d’un front, nuvolades i ponents per la part de garbí i mestral al poble, el que volia dir un cel rogenc i magnifiques llums. Ventada per no perdre el costum en aquestes terres, vents de més de 90 km. El lloc escollit queda una mica arrecerat  i encarat a ponent així que no importava.

Era la vespra de Reis, de regal m’havien portat unes llums magnifiques i tot era senyal de bones fotos. La posta de sol va ser estupenda, amb unes llums brutals tal i com presagiava unes hores abans .

Corredisses cap a qui corredisses cap allà. Com la mar estava en calma, em vaig posar damunt d’un llosar que està a uns 40 cm de profunditat amb les minves de l’hivern i entra més de 20 metres dintre la mar. És com un laberint pel què vas caminant i que al costat té més de metre i mig de fons. Al fer-se de nit allò va ser  una trampa ja que no veia el camí de tornada, vaig arribar suant a la vora del roquer, però va valdre la pena perquè era l’únic lloc on rompia una mica la mar.

Les llums van ser magnifiques per una posta espectacular amb tota la paleta de colors rojos i grocs al cel. Feia molts de dies que no tornava amb el somriure d’orella a orella desprès d’una sessió de fotos.