MIG PLE O MIG BUIT ( Fotos fetes amb el telefono)

Recordo quan era menut i començava anar a la mar, el tio Tomàs en deia moltes frases fetes i dites populars, una que recordo és la de "el color de mi cristal, com deia Muntanyola".  Tinc entès que era la capçalera dels articles d’un comentarista esportiu de l’època de la dictadura (per això ho dic en castellà). El meu tiet quan discutíem de futbol tots els dilluns (ja que es més blanc que blaugrana!!) era l'excusa que sempre em donava, la seva forma de veure les coses.

D’aquí aquesta entrada al blog, la forma de veure les coses, el got mig ple o mig buit. Tinc la sort o desgràcia de veure totes les sortides i postes de sol, les sortides des de la mar i les postes des de el port.

Com fotògraf amateur, la majoria de dies m'estiro els pocs pels que em queden al cap, ja que m'he “perdut” grans sortides de sol i fantàstics llums rosades a les serres de Llaveria, coll de Balaguer i dels ports de Tortosa. Me les he perdut fotogràficament parlant, ja que estic treballant i no es qüestió de treure els trastes per fer fotos i a més, que per molt trípode ferm que tingui, la barca es mou.

Però el que no em treu ningú és el poder assaborir els colors de l'albada quant es pujat de ponent o amenaça mestral, quan desfilen les bromes de l'amburgada, quan entra un front, dels resols i banderes flamenques dels torroviscams al mig la frau, sentir el mestral a la cara, el fred de amburgada a les mans, les esgarrifances a tot el cos quan es formen les glopades amb aparell elèctric.

Així doncs em quedo amb el got mig ple, què dic mig ple!!, amb el got ple a vessar per ser un escollit i poder gaudir de la natura com ho faig i fer-ho des d'on ho faig

Gràcies a aquest món de la fotografia  he après a descobrir tots els detalls perquè abans només mirava i no veia res.

Avui les fotografies que us presento NO estan fetes amb la reflex, amb bones òptiques ni res de tot això, avui fotos fetes amb el mòbil, un iphone i editades amb una app del telf.( snapseed ), l'horitzó anivellat amb LR

Una mostra del que veig des de bordo.

Entrades de front a l´albada, mentre per garbi els vents son humits de mitjorn

Situacio típica del pas d'un front que com sempre entra pel nort 

Posta de sol desde el port

Gangues i remolins d'una forta ventada, vents superior als 100 km/h, per aixo l'agua s'aixeca forman aquestes boirines d'agua de mar. Dies moltissim durs per treballar a la mar

Simpàtic arc de Sant Marti

Glopada damunt de Montsia vista desde 24 milles de terra

Per finalitzar una una mica més artistica, el que es veu darrere del vidre son remolins de vent d'una senyora ventada d'aquests ultims dies.

Fins aquí una petita mostra del que veuen els meus ulls e intentant que vosaltres també ho pugue-ho disfrutar. Tal com diem a la mar, Avant i a passar un bon dia ;-)

Salut!